Se hai scelto di non accettare i cookie di profilazione e tracciamento, puoi aderire all’abbonamento "Consentless" a un costo molto accessibile, oppure scegliere un altro abbonamento per accedere ad ANSA.it.

Ti invitiamo a leggere le Condizioni Generali di Servizio, la Cookie Policy e l'Informativa Privacy.

Puoi leggere tutti i titoli di ANSA.it
e 10 contenuti ogni 30 giorni
a €16,99/anno

  • Servizio equivalente a quello accessibile prestando il consenso ai cookie di profilazione pubblicitaria e tracciamento
  • Durata annuale (senza rinnovo automatico)
  • Un pop-up ti avvertirà che hai raggiunto i contenuti consentiti in 30 giorni (potrai continuare a vedere tutti i titoli del sito, ma per aprire altri contenuti dovrai attendere il successivo periodo di 30 giorni)
  • Pubblicità presente ma non profilata o gestibile mediante il pannello delle preferenze
  • Iscrizione alle Newsletter tematiche curate dalle redazioni ANSA.


Per accedere senza limiti a tutti i contenuti di ANSA.it

Scegli il piano di abbonamento più adatto alle tue esigenze.

Tema migraziun al De dla Cultura ladina

Tema migraziun al De dla Cultura ladina

Mussner, chestiun che ne reverda les generaziuns futures

BULSAN, 24 ottobre 2016, 11:58

Redazione ANSA

ANSACheck

- RIPRODUZIONE RISERVATA

- RIPRODUZIONE RISERVATA
- RIPRODUZIONE RISERVATA

La migraziun di muciadus, la sfida dl'integraziun y la convivënza danter plü cultures é stades les tematica zentrala dl De dla Cultura Ladina che é gnü tla Ciasa dla Cultura a La Ila. Tratan süa introduziun á le diretur dla Repartiziun Cultura ladina Alexander Prinoth recordé che le fenomen dla migraziun é na chestiun atuala che ne reverda nia n setur spezifich mo la sozieté en general. L'assessur por scora y cultura ladina Florian Mussner á recordé che la dezijiun da traté le tema dla migraziun al De dla Cultura ladina dess ince porté pro da ponsé do sön dötes les tematiches che taca adöm cun la migraziun, deache al é na chestiun che ne reverda nia ma i zitadins atuai mo dantadöt les generaziuns futures.

  „Al é ince nosc dovëi da cherié les condiziuns por na convivënza pazifica danter i grups desvalis por che düc pois mantigní süa identité sön la basa de nosc Statut d’Autonomia, che é na seva straordinara nia ma por mantigní vignun süa identité mo ince por na vijiun suraregionala ince por ci che reverda la migraziun“, á dit l’assessur Mussner. L’Europa é na tera dles mendranzes olache al é important da ciafé n ecuiliber cun regoles y ezeziuns por garantí les desfarënzies culturales deache ares é de valüta por düc nos y sce an impara da conësce plü daimpó les atres cultures spo vá la tëma en pü demez cun les identités che vir deboriada, insciö Mussner. „L’integraziun é ince na nezescité tles valades ladines, ponsan por ejëmpl a dötes les porsones che röia adalerch y che é na gran ressursa por le turism y l’artejanat en general. Por garantí na convivënza pazifica ne él insciö nia ma debojëgn dl aiüt dla scora, che dá dër en gran contribut de chësc vers, mo de vignun de nos“, dij l’assessur Mussner.

Le diretur dla Caritas dla Diozeja Balsan - Porsenú Franz Kripp á descrit te so referat sön la tematica „Flucht“ daimpröma le movimënt dla migraziun da pert de porsones di Paisc nordafricans y dai Paisc dl Balcan y dailó él sté la chestiun dla „Flucht“ por le pröm iade ince dër presënta tl Südtirol. „La migraziun ne é nia dagnora messëi sun sciampé o n’oblianza da jí demez, mo al esist ince na migraziun por motifs de laur o de formaziun, o ince mirgaziun regionala o statala“, insciö Kripp. T’Europa él en general le 10 porcënt di movimënc che reverda la migraziun sön döt le monn y te Südtirol él zirca le nü porcënt dla popolaziun che é migranc y da recordé el ince che 30.000 südtirolej vir aldinfora dl Südtirol é che é insciö ince migranc, insciö Kripp. „Al é important da conësce y aprijé nostes cultures y identités, mo ince da respeté les atres cultures a na manira che an ciafes ince cosses che an á deboriada por na forma nöia de convivënza. Nos fajun pert di movimënc che vëgn a se le dé söl monn, che i anuzun por nüsc vantaji, mo che i ne orun nia ti conzede ai atri“, dij le diretur dla Caritas.

„La nezescité da messëi suravire a vigni moda da vera y conflic é la basa iuridica por che i sciampá vëgnes reconesciüs sciöche muciadus te na forma internazionala. Stac sciöche la Talia che á firmé les convenziuns che garantësc chisc dërc mëss ince les respeté“, recorda Kripp. Les porsones sciampa, aladô de Kripp, por gaujies sciöche la vera, terorism, la robada de terac, la mudaziun dl clima y conseguënzes economiches. T’Europa él insciö important che al nasces ince n prinzip de solidarieté y che l’Uniun europeica ne sides nia ma na uniun che ciara al’economia, recorda Kripp. La migraziun vëgn regolamentada t’Europa dantadöt dal’Acordanza de Dublin che dij che i muciadus á le dërt da resté t’Europa y da damané asil sce ai sciampa da vera y zones de conflit te chël Stat te chël che ái röia daimpröma. „Les domandes do asil vëgn spo manajades dai Stac cun na dorada de söporjö un o dui agn cina che al vëgn dé n arat“, dij Kripp. Un di trëi status é tla Talia le status de „refugiato politico“ (status plü alt, por 5 agn medemi dërc sciöche zitadins taliagn) , le secundo status é tlamé subsidiar (por 5 agn medemi dërc sciöche zitadins taliagn) y spo la permanënza por motifs umanitars (2 agn, pó lauré y avëi la residënza cun la poscibilité da jí zoruch, ma tla Talia). I muciadus che vir tl Südtirol vëgn dantadöt dala Nigeria, Mali, Gambia, Pakistan y Senegal. Zirca le 0,9 porcënt di muciadus dla Talia vëgn surandá al Südtirol, deache tl Südtirol virel le 0,9 porcënt di zitadins de döta la Talia. Por le momënt él 1060 muciadus che é tl’assistënza provinziala por merit de n’acordanza cun le Stat (450 manajá dala Caritas y 610 da Volontarius), implü röiél lapró 450 muciadus che ne á degöna assistënza regolamentada. „Chisc 450 muciadus dess tl dagní gní registrá tles cuotes cun ince le finanziamënt da pert dl Stat por ciafé ince n’assistënza proscimamënter“, spliga Kripp che á spo ince splighé la creaziun y l’assitënza garantida tles ciases d’acoliënza dla Caritas che é atualmënter indöt 9 te döta la Provinzia. L’apel de Kripp é che al vëgnes tosc stlarí dötes les competënzes danter Stat y Provinzi, da garantí na planificaziun de dorada lungia por ci che reverda le laur te chësc setur y che i ofizi soziai ciafes n’inciaria ofiziala da traté l’assistënza di muciadus cun n responsabl aposta.

Na panoramica dla tematica dla migraziun é spo gnüda presentada tratan na mësa torona cun Carla Comploi che é responsabla dla consulënza pedagogica y por l’integraziun tles scores y scolines ladines pro l’Intendënza scolastica, le zitadin André Comploi d’Al Plan che é emigré a Viena, le zitadin Gabór Sogórka che vëgn dal’Ungheria y vir atualmënter tl Comun de Mareo y l’assessur Florian Mussner. Al é gnü debatü danter l’ater dla formaziun di migranc tl setur dl turism y tl artejanat, dl’integraziun tles uniuns y tl volontariat local, di dovëis di muciadus por s’integré, dl monn dla scora, dles esperiënzes personales dl emigré y s’integré. Sara Frenner á fat la moderaziun, la Scora de Musiga dla Val Badia á abelí musicalmënter la scomenciadia.

   

Riproduzione riservata © Copyright ANSA

Da non perdere

Condividi

O utilizza